Aquell dia de l'any de la picor, o potser no fa tant. Sor María de las Angústias de Cristo escoltava des de la infermeria del convent, com Sor Esperanza de los Suplicios Humanos remugava, deambulant pel claustre, unes lletanies.
No va entendre bé, però, si eren les del Rosari o improperis contra l'abadessa, Sor Mariana de los Dependes i de las Constituciones Derrotadas, que era una priora de "las de soga y cuchillo".
La pobra vella parant l'orella, va aguditzar els sentits, i va flairar l'olor del "pasteleo" que congriaven a la cuina las Arrecogias del Beaterio de los Desmanes. i va pensar: ¿a qué sabrá todo ésto?. ¿Y me lo tendré que comer?,
¿ Coronado además con la guinda de de Guindos?...
Va beure's, a poc a poc, el brou que li havia dut Sor Consolación de las Injustícias Humanas y Divinas, i va contemplar l'estança amb avidesa,... es palpà la cara plena d'arrugues... acaronà el seu cos nervat i aspre amb parsimònia i... exclamà : " por lo que me queda de estar en el Convento, me cago dentro."
Enrica , Molt bo el relat ,més actual no pot ser, com sempre els teus escrits tenen un doble fons de fina ironia. que evidència aquesta societat tan malmesa .
ResponEliminaFelicitats pel teu ingeny.
Bones vacances
Raimunda