botxins dels ulls de poll ?
Mala mare, al capdavall, jo sóc fill legítim teu i de la teva bajoqueria, ja ho veies ja que les sabates et justejaven, però t’agradaven tant! Eren tan barates! Et feien el peu tan petit... ves quina culpa en tinc jo que calcis el 43 amb remolc, si podries dormir dreta...
I mentre aquell fill de mala mare em rodanxava, tu paties pel teu dit, no pas per mi. I a fe que hi posava voluntat. Se sentia èpic l’home, clavava el bisturí amb la mateixa convicció que Ulisses enfonsava l’estaca a l’ull del ciclop, però ni tu ni ell sabíeu que jo no em desorientaria, encara que orb continuava clavat a tu, i així unit a tu seguiré per sempre, per què tinc la certesa que no maduraràs mai i sempre seràs així de nícia i sempre et compraràs sabates petites, i ni jo marxaré ni tu deixaràs que marxi.
Crec que aquest és l’inici d’una gran amistat...però.. més que això...m’entra un neguit i veig, espaordit, que un incestuós complex edípic s’està apoderant de mi, i veig que s’està gestant una relació amor odi que morirà amb nosaltres
I el teu dolor serà el meu goig i el teu camí serà el meu camí i allí on vagis vull venir jo, on visquis tu, vull viure jo, el teu poble serà el meu poble i el teu déu serà el meu déu i així arribarem a la fi dels nostres dies i...
...Tu cuerpo dejaremos no su cuidado.
Seremos ceniza, màs tendrà sentido.
Polvo seremos más polvo enamorado.
