ELS CINC SENTITS EN LA MONCLOASTERIO

Aquell dia de l'any de la picor, o potser no fa tant. Sor María de las Angústias de Cristo escoltava des de la infermeria del convent, com Sor Esperanza de los Suplicios Humanos remugava, deambulant pel claustre, unes lletanies.
No va entendre bé, però, si eren les del Rosari o improperis contra l'abadessa, Sor Mariana de los Dependes i de las Constituciones Derrotadas, que era una priora de "las de soga y cuchillo".
La pobra vella parant l'orella, va aguditzar els sentits, i va flairar l'olor del "pasteleo" que congriaven a la cuina las Arrecogias del Beaterio de los Desmanes. i va pensar: ¿a qué sabrá todo ésto?. ¿Y me lo tendré que comer?,
¿ Coronado además con la guinda de de Guindos?...

Va beure's, a poc a poc, el brou que li havia dut Sor Consolación de las Injustícias Humanas y Divinas, i va contemplar l'estança amb avidesa,... es palpà la cara plena d'arrugues... acaronà el seu cos nervat i aspre amb parsimònia i... exclamà : " por lo que me queda de estar en el Convento, me cago dentro."

ambigüitat

Llegint la premsa,  que cada dia put més, M'ha semblat que el nom  de l'emergent partit neonazi grec " Aurora  Dorada", té connotacions prostibulàries. No sé si és una sensació general o a mi em ve donada per la genètica.

La meva àvia una respectable vídua, mare de deu fills, una dona com Déu mana, vivia molt a la vora del carrer  " Fernandu" ( si era el " Fernandu Septimu" perquè li haig de dir Ferran?).

En aquesta zona hi havia, després de la guerra, molts prostíbuls. Cosa que a l'àvia li dolia molt.  

Sovint li trucaven demanant pel "Celeste Imperio", tenia el número semblant, i ella tota ofesa i digna deia "això és una casa decent" i penjava.

Amb el temps va saber que "El Celeste Imperio" era una botiga de porcellanes...

Desgraciadament no crec que la meva sensació tingui un desenllaç tan elegant, la majoria dels integrants d'aquest partit deuen ser uns fills de "prostíbul" per molt bones dones que siguin les seves mares.

mai no em compraré un búnquer

Ja fa temps  que proliferen i ara més que mai, els anuncis de construcció de  búnquers " para la seguridad y felicidad de Vd. y su familia".

Considerant que són caus destinats a protegir-nos, quan les coses vinguin molt maldades, i que estan dissenyats per a un nombre limitat d'ocupants. Em pregunto? : Qui són la meva família? El meu home i els meus fills? Els meus germans i parents? Els meus amics? Els meus veïns? Qui deixaré entrar i qui deixaré fora?.
Si en el moment de tancar la porta passés algú, qui no conec, desesperat què faria?, el deixaria fora?... si fos un sense papers, ho tindria clar! seguint les direccions del Govern, el deixaria fora, segur.
I seria una mala cristiana, però una bona seguidora dels principis canibalescos de les altes esferes governamentals i de les religioses que callen com uns ...

No vull aquest dret a escollir, renuncio a aquest privilegi.
Entomaré allò que vingui, amb els meus i amb tothom qui vulgui compartir-ho.

D'altra banda, si sobrevivim anirem fent-nos al desastre
i ens estalviarem el terrible xoc final.

Maravilloso, Maravilloso

Observadora,

Analítica,

Crítica,

Sincera:

un monstre