Vivències de la Pilar i la Paulina

 Paulina escoltava amb devoció tot allò que l’àvia  Pilar li explicava: contes, Història, llegendes, costums, vivències i retalls de la seva vida. Ara encara  recorda moltes coses, però allò que més l’impressionà, i sempre ha tingut present és la que visqué l’àvia la nit que va morir el seu pare, ella vídua i carregada de fills vivia a Barcelona i els pares a Girona.

Un mal dia, mentre dormia, es desperta neguitosa, nota que li acaricien els peus i sent la veu del pare, a qui estava molt unida, que li diu - adéu Pilar-.

Quan li notificaren la trista nova  confirmà que l’hora del decés fou la mateixa del

misteriós comiat.

Molt religiosa, consultà el seu director espiritual, i aquest li digué. - Déu a vegades dóna

l’oportunitat a ànimes molt pietoses d’acomiadar-se dels seus éssers més estimats-.

Ella conservà aquesta experiència com una de les més riques de la seva vida.

Gairebé un segle més tard, la Paulina ventilava i endreçava la cambra on la germana

acabava de morir, de sobte un dringar de finíssims cristalls emmarcà el gran finestral

obert, l’harmoniosa melodia la sorprengué, serena com estava pensà és l’aigua de regar

que cau d’algun pis, ho mirà i ni gota, considerà altres possibilitats i tampoc. Ho

prengué com un regal i s’extasià escoltant aquella música tan dolça fins que s’apagà .

Al cap d’una estona l’ambulància dels serveis funeraris s’endugué el cos i mentre la

Paulina treia les robes del seu llit en el qual morí la germana,  tornà el dringar a la

finestra. Ella no creu en Déu però tingué la certesa que era el darrer adéu de la germana morta,

i que s’estimaven tant  com l’àvia i el seu pare.