Jo et deix amor el món com a penyora
Penyora d’amor penyora
Mala hisenda et deixo fill.
Fastiguejada la terra ha pervocat l’infern
que l’embolcalla amb una crosta negra i dura.
Esmicola-la tu, lúcid Quixot,
Jo no he pogut...
Et llego també, però,
La Fe i l’Esperança en els homes
Que creïn un món tan just que la Caritat no hi calgui.
Penyora d’amor penyora.
Al meu fill Andreu
Enrica, que bonic!
ResponEliminaAnna M.Moya